Pilota als carrers de Benaguasil

     Aquesta entrada del blog anava a ser dedicada a parlar de la pilota valenciana del meu poble, Benaguasil. Però com no he pogut trobar a ningú que em parlara sobre la pilota del meu poble i que em contara anècdotes viscudes en el trinquet, vos vaig a parlar de l'avi d'una amiga meua, que va ser pilotari a Benaguasil. 

    Antigament en Benaguasil es jugava en el carrer Pilota, d'ací el seu nom. Hui en dia, ja no queda cap trinquet a Benaguasil, tan sols el nom d'un carrer i el d'un bar (Pelotari) que es troba en la carretera d'accés al carrer. 

    Al carrer de la Merendilla, molt prop del trinquet de Benaguasil, el 21 de gener de 1941 va nàixer Miguel Perís i Real, fill de Dolores i Miguel. El trinquet es va convertir en el lloc preferit dels xiquets del barri per a jugar. Si algun dia Peris feia fugina, el trinquet era el lloc on trobar-lo, veient jugat als aficionats i recollint pilotes a canvi de fer mans quan no jugava ningú. Ja de ben jovenet es veia que tenia el do de jugar bé a pilota. Comença jugant de rest i als catorze anys va debutar de blanc a Benaguasil fent parella amb Pascual I, que era un poc més jove que ell, però també amb molta classe com es va demostrar en el futur, convertint-se en un gran mitger-punter. 

        Fent parella amb Pascual, van jugar per tots els trinquets de la rodalia fins que l'any 1956, amb quinze anys, va debutar en Pelayo amb Micó el vell contra Menéndez i Garcia, guanyant. En aquella partida es va mig arrancar tres ungles en retornar la pilota al palquet, colpejant-se contra els barrots de la barana. Així i tot a l'endemà va jugar en Bétera amb Gabriel contra Amadeo i Garcia, protegint-se els dits amb cartutxos. 

        A partir d'ahí, a poc a poc anava entrant en el circuit del professionalisme fins que una lesió al braç l'obliga a parar. Però una vegada recuperat, estant a Pelayo es va llastimar un mitger i ell es va oferir per a cobrir la baixa. Era l'any 1960 i va causar tanta grata impressió que Selfa, intendent i marxador de Pelayo, i altres aficionats li aconsellaren que jugara de mitger, començant així una brillant i llegendària carrera. A poc a poc la seua vàlua féu que s'amidara als millors rests i mitgers en partides de compromís convertint-se en un dels millor mitgers de sempre. Peris ha segut el pilotari que més partides haurà disputat des de l'any 1957 fins al 1986, quan es va retirar. I durant eixos trenta anys ha jugat amb els millors i les grans figures com: Ferrer de Benaguasil, Juliet, Rovellet, Eusebio, Genovés, i els no menys grans com Ferreret, Oliver, Llopis, Soro, Sarasol... i amb mitgers i punters de la gegantina talla de Ruiz, el Xato de Museros, el Xato de Carlet, Deval, el Gat, Natalio, Vinyes, Xatet II, Sarasol II, Josep Maria, Grau, Gómez, Pepet, Vicentico i tres grans de Benaguasil: Pascual, Vicent Pataques i Pasqualin.

Amadeo i Peris

        Peris era un jugador completíssim tant en el joc a l'aire com a l'alt, per dalt i per baix, amb totes les maneres de colpejar possibles, amb un manró excepcional i una volea i bot de braç llargs. Sabia col.locar-se com calia per a estar sempre baix de la pilota o buscar caretes o els peus dels contraris, i la seua esquerra era molt efectiva. 

        A més, era un formidable competidor en les partides mà a mà. Entre d'altres, l'any 1986, any de la seua retirada, a Torrent va jugar contra Bartual l'última mà a mà. Aquella partida va ser èpica, en un trinquet a rebentar de gent, en la qual Peris perdia 45 a 15 i acabà guanyant la partida i tret a muscles per l'afició. Peris, a més del triquet, també jugava partides al carrer o al frontó. Els seus trinquets preferits eren el de Bétera, Pelayo, Massamagrell, Gandia, el vell de Llíria i el de Benaguasil. Peris sempre ha dut el nom de Benaguasil arreu de tots els trinquets de la nostra terra. 

        Gran part d'aquest text fou rescatat d'un article escrit en el llibre de festes de Benaguasil, per Emili Marín i Peiró. És una llastima no poder trobar més coses sobre la història de la pilota al meu poble. És cert, que tampoc queda molta gent que passava les seues vesprades en el trinquet, però el que sí que quedara és un carrer i els records dels seus familiars. 

        A pesar de que en les escoles es tracte la pilota en l'Educació Física, la pilota a Benaguasil ja és un tema quasi oblidat pels jóvens de hui en dia i aquest problema es podria solucionar intentant impulsar la pilota valenciana a través de programes d'esports creats per l'ajuntament. 

        A més, com bé sabem la pilota valenciana és jugada des de temps immemorables, mantenint-se visca al llarg dels anys. Segons Víctor Agulló "a diferència dels esports moderns, que provenen de finals del segle XIX, la pilota té més de set segles d'història", però com apunta Agulló "tot canvia en el segle XX. La industrialització, l'expulsió dels carrers per la presència de vehicles, l'entrada d'esports estrangers amb aires moderns i la deserció de la burgesia van generar que es començara a associar la pilota amb el rural", abraçant els nous esports i deixant a un costat, les arrels i la tradició valenciana. Tot això canviarà amb l'arribada de la democràcia i gràcies a la figura de Genovés, la pilota valenciana ressorgia de les cendres. A més com explica Agulló, "la constitució de la Federació de Pilota Valenciana també contribueix a aquest ressorgir de la pilota". 

        Encara que s'intente fomentar els esports tradicionals, com he esmentat abans en el cas de la pilota valenciana, cada vegada són més els esports i jocs tradicionals que perden força o desapareixen a causa de l'aparició dels esports moderns. Per a mostrar una prova d'això, vaig decidir preguntar als meus pares i em van contar que de xicotets eixien al carrer a jugar a jocs com les bales, ballar la baldufa, a la corda, entre altres.  Em vaig adonar que quan eren xicotets no practicaven cap esport i molt menys esports modern, només jugaven a jocs populars. 

        Les causes per les quals s'han anat perdent els jocs populars i els esports tradicionals, les vam poder veure en la primera entrada del blog. Una de les principals era l'aparició de les noves tecnologies. A més, la falta de temps dels pares sobre els seus fills, fa que hagen d'ocupar el seu temps lliure apuntant-los a extraescolars, on la majoria d'esports que es fomenten són esports moderns. D'altra banda, els xiquets de hui en dia ja no ixen al carrer a jugar, i això pot deures a la desconfiança dels pares per no ser llocs segurs com ho eren abans. És una llastima que els xiquets i xiquetes de hui en dia, no puguen eixir al carrer a vivenciar les vesprades i nits a la fresca jugant a infinitat de jocs populars.  

Va de bo!